no tinc notícies del fons del mar...

Es podria dir que estic patint, sí; he de reconèixer-ho. Ja fa massa dies que va marxar, i sense voler entrar en cap estat d'histèria, que per altra banda seria bastant habitual en el meu tarannà, avui ja han passat els dies de dol de rigor de no atrevir-me a expressar la meva angoixa. Avui ja sí. Avui ja pateixo en obert, com els partits de fútbol.

He pensat en denunciar  la seva desaparició, però va marxar voluntàriament, i de manera acordada entre els dos, així que no em sembla un argument de pes (pels altres, és clar!...per mi pesa tonelades). Aleshores m'he plantejat diferents opcions, però no sé exactament per quina avançar...

El meu estudi de mercat sobre possibilitats davant d'una suposada pèrdua del subjecte que s'endinsa al fons marí es redueix a tres vies: via A, via B, i per lògica aplastant, via C.

Per fer-ho com tothom, comencem per la A:

-anar-lo a buscar personalment. Els pros d'aquesta opció està clar quins són, ja que sent proactiva a la recerca, el temps et passa més depressa, i no estàs a l'espera d'una trucada, d'un timbre, d'algú que et digui, que et faci saber, que....
Els contres, es concentren més en els aspectes més pràctics... és a dir, les meves capacitats físiques (i psíquiques) per enfundar-me el neoprè, els patos, les ulleres (graduades, perquè sinó podria passar davant seu sense veure'l), la manta tèrmica per contrarestar la humitat...
Bé, que dubto que en tragués res d'anar-lo a buscar.
Tampoc tinc clara quina ruta seguir, i clar, el mar, com tots sabem no és famós precisament pels seus recorreguts marcats i assenyalats.

Descartant, aleshores la opció A, plantegem la B:
-podria posar-me en contacte amb algú més adaptat a aquests medis, que realitzés aquesta tasca per mi. Els pros ni els explico per la seva claredat. 
Els contres.... potser no són tan evidents. I és que no acabo de veure com contactar amb "ells", amb els qui poden fer aquesta feina. Els habitants del fons marí no acostumen a tenir correu electrònic, ni facebook, ni mòbil, així que no és fàcil la comunicació.

Obligada a plantejar-me la opció C, l'explico:
-posar un cartell per anunciar la seva desaparició, oferint el rescat pertinent que, tenint en compte l'extracte bancari, no podrà ser molt suculent. El penjaré amb la seva foto, una de recent, és clar! I el distribuiré per tota la ciutat, per internet, pels clubs de submarinistes.... i potser, algun d'ells, el troba!!

Sí, definitivament, em sembla la opció més encertada. Esperem que hi hagi sort.... Aleix.

Se podría decir que estoy sufriendo, sí; he de reconocerlo. Ya hace demasiados días que se fue y sin querer entrar en un estado de histeria, que por otro lado sería bastante habitual en mi talante, hoy ya han pasado los días de duelo riguroso de no atreverme a expresar mi angustia.

Hoy ya sí. Hoy ya sufro en abierto, como los partidos de fútbol.

He pensado en denunciar  su desaparición, pero su marcha fue voluntaria, y acordada entre los dos, así que no me parece un argumento de peso (para los demás, claro está!...para mi pesa toneladas). Me he planteado diferentes opciones, pero no sé exactamente por cuál avanzar...

Mi estudio de mercado sobre posibilidades delante de una supuesta pérdida del sujecto que se adentra en el fondo marino se reduce a tres vías: vía A, vía B, y por lógica aplastante, vía C.

Para hacerlo com todo el mundo, empecemos por la A:

-irlo a buscar personalmente. Los pros de esta opción está claro cuáles son, ya que siendo proactiva en la búsqueda, el tiempo te pasa más deprisa, i no estás a la espera de una llamada, de un timbre, de alguien que te diga, que te haga  saber, que....

Los contras, se concentran más en los aspectos más prácticos... es decir, mis capacidades físicas (i psíquicas) para enfundarme el neopreno, los patos, las gafas (graduadas, porqué sinó podría pasar delante suyo sin verlo!), la manta térmica para contrarrestar la humedad...

Bién, que dudo que obtuviera resultado, si lo fuera a buscar.

Tampoco tengo clara la ruta a seguir, y claro, el mar, como todos sabemos no es famoso precisamente por sus recorridos marcados y señalizados.

Descartando, entonces la opción A, planteamos la B:

-podría ponerme  en contacto con alguien más adaptado a este medio, que realizara esta tarea por mi. Los pros ni los explico por su claridad. 

Los contras.... tal vez no son tan evidentes. Y es que no acabo de ver cómo contactar con "ellos", con los que pueden hacer este trabajo. Los habitantes del fondo del mar no acostumbran a tener correo electrónico, ni facebook, ni móvil, así que no es fácil la comunicación.

Obligada a plantearme la opción C, la explico:

-poner un cartel para anunciar su desaparición, ofreciendo el rescate pertinente que, teniendo en cuenta el extracto bancario, no podrá ser muy suculento. Lo colgaré con su foto, una reciente, claro! Y lo distribuiré por toda la ciudad, por internet, en los clubs de submarinistas.... i quizás alguien dé con él!

Sí, definitivamente, me parece la opción más acertada. Esperemos que haya suerte....Paquito