jueves, 31 de marzo de 2011

OU kinder

Encara ningú no l'ha deixat seure a l'autobús ni al metro (serà, per altra banda, perquè tampoc els utilitza gaire...).

Quan seu al despatx, ara ho ha de fer des de més lluny. No pot apropar-se tant a la taula com ho feia abans. I ajupir-se ja no li és tan fàcil.
Són petites diferències que mica en mica van guanyant terreny. Molt subtilment, res brusc. Però un dia es lleva i aquella samarreta que tant bé li quedava, resulta que no li arriba quasi ni al melic, i li fa un escot digne d'un espectacle privat per la intimitat de la seva parella.... i clar, tampoc li queda tant bé...

Caminar, camina molt i intenta moure's amb agilitat.


Encara no nota res dins seu (d'aquí unes poques setmanes, li han dit que ja ho notarà, a la part inferior de la panxa).
De cop es cansa, i s'estira 5 minuts al sofà que s'acaben convertint-se en dues hores d'una migdiada en tota regla.

Menja més, tot i que els primers mesos tenia molta més gana que ara. I no té cap desig de menjar coses en concret, però si que la fruita vola a la nevera de casa.

S'observa la panxa i es pregunta com serà la sorpresa de dins de l'ou kinder. Avui, el barrilet groc ja deu tenir ben bé el tamany d'una poma, o d'un mango.... i encara falten mesos...

Ha sentit a dir que aquests ous no duen instruccions... però bé, tot serà posar-s'hi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario